El GODI i la gestió de l’aigua gràcies a les dades obertes

GODIEl GODI, Índex Global de Dades Obertes, va fer un estudi sobre les dades que són importants per a les organitzacions del sector de la gestió dels recursos hídrics. Aquest estudi va ser possible ja que el Godi està associat a diverses organitzacions expertes en temes necessàries per a la societat civil.

Com a part de la investigació, OKI i DataMeet (una comunitat de científics de dades i entusiastes de les dades obertes a Índia) es van unir per conèixer les necessitats de la societat civil al voltant del sector de l’aigua, sanejament i salut. Es va buscar si els governs publiquen informació sobre la qualitat de l’aigua, és a dir, sobre els seus nivells de contaminació. Aquestes dades no només són l’aigua utilitzada en els habitatges, sinó també dels rius i llacs.

L’estudi es va centrar en països del sud d’Àsia com l’Índia, el Pakistan, el Nepal i Bangla Desh, estats que s’enfronten a problemes similars per garantir l’aigua potable a les seves poblacions a causa d’una dependència excessiva de les aigües subterrànies. Què passa amb aquest tipus d’aigua? Que rep alts contaminants geològics com l’arsènic i contaminants de la indústria, urbanització, agricultura i sanejament deficient.

Quins tipus de dades sobre l’aigua són importants per a les organitzacions del sector de l’aigua?

Abans de res cal aclarir que aquestes dades han de ser cedits, majoritàriament, per les institucions governamentals ja que són les que posseeixen la totalitat de la informació de cada estat. Aquestes dades volien ser utilitzats, per les diverses organitzacions que van ser entrevistades durant l’estudi, per a monitoritzar les activitats de govern i destacar problemes en la gestió de l’aigua. A més, es volia comparar amb les pròpies dades recollides per les organitzacions i es volien detectar les àrees en què hagués mancances en el subministrament de l’aigua.

L’obstacle es va posar amb la qualitat de les dades. A les organitzacions els valia amb poder visualitzar les dades per demostrar la baixa potabilitat de l’aigua però els investigadors necessitaven alguna cosa més. És a dir, mentre a uns (organitzacions) en tenien prou amb tenir els arxius en format PDF, als investigadors els feien falta formats de més qualitat, com CSV, per poder fer actualitzacions de les dades. Amb aquestes actualitzacions, a més o menys termini, podrien fer una avaluació de la qualitat de l’aigua en el seu estudi.

No obstant això, els governs no van poder donar aquesta informació en ser primària i al no ser de suport per a la investigació sobre els antecedents. Com es va comentar des del propi Godi, els que financen la gestió de l’aigua i altres responsables de la presa de decisions no tenien un continu seguiment de la qualitat de l’aigua i això creava llacunes d’informació.

La definició de GODI de les dades de qualitat de l’aigua està orientada a resultats i és d’utilitat general. Permet trobar la resposta a si l’aigua a la qual les persones poden accedir està neta o no. No obstant això, les organitzacions sobre el terreny necessiten altres dades, alguns dels quals estan orientats als processos, per comprendre com es regulen i es regeixen els serveis de gestió de l’aigua o què laboratori té la tasca de recopilar dades. Un problema important per al compromís significatiu amb les dades relacionades amb l’aigua és la complexitat dels sistemes de gestió de l’aigua.

Aquests sistemes de gestió d’aigua són complexos a tots els nivells, és a dir, domèstic, industrial o agrícola. Són difícils d’examinar i d’explicar. Plantegen moltes preguntes que són complicades de respondre com, d’on ve l’aigua, quant s’està utilitzant i per què i com es rebutgen les deixalles.

Per les organitzacions entrevistades en l’estudi del Godi i per les col·laboradores, la transparència no era un objectiu, només volien que les institucions els facilitessin les dades sobre la qualitat de l’aigua. Però la transparència és el primer pas per poder tenir les dades constantment i actualitzades, una llei que ho reguli en cada país és necessari perquè la societat pugui veure tot tipus de dades i pugui reclamar una millor gestió.

Per això mateix, una part de la teoria del canvi de Godi és que la societat civil es alfabetice sobre les institucions governamentals i pugui interactuar amb el govern a través de la publicació de dades governamentals. Les entrevistes suggereixen que s’ha de reconsiderar la teoria del canvi o que s’han de desenvolupar noves eines que puguin millorar el compromís entre la societat civil i el govern.

Idees del GODI per a futurs escenaris

L’estudi va ser basat en entrevistes a les diverses organitzacions i després de les respostes es va decidir que era necessari aprofundir més en diversos temes. Molts dels entrevistats, per exemple, van mostrar interès en avaluar les dades de qualitat de l’aigua a nivell regional i hiperlocal.

Una de les organitzacions afins al projecte pretén formar un equip amb les organitzacions locals per desenvolupar i mantenir un prototip que avaluï la qualitat d’aigua per regions. Una major transparència significaria tenir dades d’aigua de cada laboratori individual a què se li enviïn les mostres. Un altre cas d’ús inclouria mesurar la transparència dels laboratoris d’aigua. Provocar que hi hagi més transparència i rendició de comptes dels laboratoris seria molt valuós per als grups que envien mostres als laboratoris.

Mentre que alguns entrevistats van veure poc ús en les dades governamentals sobre la qualitat de l’aigua, la seva utilitat pot millorar enormement quan es combina amb una altra informació. Les visualitzacions de dades podrien presentar la qualitat de conques fluvials i d’aigua i parlar sobre els efectes ecològics i de salut.

Amb totes aquestes dades es poden crear campanyes de conscienciació per promoure la higiene en relació a la utilització de l’aigua. Per exemple, si una persona està malalta, ha revisat la qualitat de l’aigua de la seva llar? Fa servir un bany públic? Es renta les mans amb freqüència o té l’oportunitat de rentar les fruites i hortalisses abans d’ingerir-les?

Entre d’altres projectes que podria portar el GODI estaria el d’estandarditzar quins nivells de contaminació en l’aigua són perillosos per a la salut ja que diferents països i organitzacions tenen barems diferents. Aquestes diferències poden crear una gran confusió quan es posin projectes en marxa entre països o organitzacions amb diferents mesures de contaminació a l’aigua.

Font: https://blog.okfn.org/2017/11/23/how-do-open-data-measurements-help-water-advocates-to-advance-their-mission/

Escrit pel Pascual Viciana Nieto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *